Baldiri Rexach Carbó un gran pedagog del s. XVIII
.JORDI
GUARNÉ
Pedaqog-Professor
de Filosofia
IES ‘Torrevicens
de Lleida.
Beill-lloch
d'Aro (Baix Empordá)
1703
- Sant Martí
d'Ollere
1781.
Sacerdot
de la parròquia de Sant Martí d’Ollers, on durant més de mig segle es va dedicar
a l’ensenyança dels nens/es. La seva principal obra és “Institucions per
l’Ensenyança de
Minyons”,
editada sis
cops (en aquella
època)
i
traduïda al castellà ¡
francès.
“Institucions
per l’Ensenyança
de Minyons” es pot considerar una
enciclopèdia
educativa del s. XVIII.
Crítica i novetat en un sentit
pràctic són les notes essencials de
dita obra. En la mateixa es troba alhora barrejats
molts conceptos i aspectes
educatius: Qualitats dels
mestres; normes sobre càstics,
repressions i ses
limitacions;
educació femenina pràctiques
pietoses; elaboració de la tinta; funcions docents
vàries;
cartipaços escolars; didàctica
del català,
llatí,
castellà, francès
o italià;
entre altres. L’obra
està
adreçada “als
mestres
comuns i dels
pobres,
per
amor dels
quals, principalment, s’ha fet
aquesta obra...”
Al llarg
de dita obra B.R. se'ns
presenta com un
autèntic apòstol del poble.
Entre altres frases que ens
demostren aquest fet destaquem:
Una igualtat, tant a escala
personal “Moltes vegades he
sentit dir i també he vist que els
estudiansts despreciaven els
treballadors de la terra
i que tenien per menys a un
estudiant, perquè
era
fill
d’un pagès,
la qual cosa no pot provenir més
que de la ignorància
que es té per
la tasca i honorabilitat
dels
pagesos i sea fills”;
com a escala governamental
“Als
pobles en què
els
pares de la
república fiquin mestre per
ensenyar, han també
de procurar abans d’acceptar
el mestre, cal tenir bons
informes dels
llocs on ha treballat, no
sigui que quedin tots
burlats”.
Alerta
als pares de la
seva gran responsabilitat educativa i
els
invita a
buscar, amb molt
de cura, l’escola on portin
els
fills,
tot sospesant
els
inconvenients i avantatges.
Deira
per
ben
sentat
que no hi
ha
educació
escolar possible
sense
la
col·
laboració dels
pares.
En l’obra de B.R.
trobem un
perfecte
equilibri entre
educació moral i
educació intel·lectual. És a
dir el desenvolupament moral i
intel.lectual de l'alumne han
d’avançar paral.lelament.
Cap dels
dos aspectos pot quedar
retardat en benefici de l’altre,
ja que ambdues facetes són
inseparables en la persona
humana.
En l’educació
intel.lectual deixa
sentir la influència de
la corrent francesa
dels
a. XVI1-XVIII
originada en Port-Royal. El seu
afany investigador el va
portar a descobrir aquesta
tendència
pedagògica de les
“petites
écoles”,
de contingut cartesià
i
racionalista on es remarca
l’enteniment
i
raciocini de tot alumne. La
clau
o metodologia que cal infundir al nen
Es la predisposició a la reflexió com
a
eina
bàsica ¡ primera per
tal de raonar correctament.
Diu BR. “Els
infanta que
desitgin aprendre les ciències
no han d’elegir, ni voler
aprendrc, res
més
que les coses que trobin clares
i fácils d’entendre
i cal que deixin estar els
aspectos difícils,
inútils
o que no entenguin” (Si
tots
els
estudiants actuals practiquessin aquest
consell,
quanta
eficàcia
de rendime
tindriem).
En la mateixa tesitura diu als mestres: •Sempre que proposeu una tasca als
alumnes, cxpliqueu el perquè de la seva utilitat, ja que aquests volen ser
tractats com a persones que raonen i no poden ser enganyades”.
En relació a l’educació moral afirma que la persona humana
és feble per naturalesa (pecat original). Es necessari doncs reconduir la
conducta equívoca, per mitjà de càstigs no abusius. Fins i tot cal commutar el
cástig si l’alumne ha raonat i fa propòsits de rectificar. "L'amenaça del càstig
és com els exèrcits que prevencn dc la guerra instaurant la pau als pobles”
(Potser
seria una bona
refleció
per
a laparent desordre dísciplinari
qu-diuen
alguns- hi ha
a
l‘ESO).
Alerta per altra banda de que els càstigs
no s’han d’aplicar mai per
manca de rendiment intel.lectual. Cal coneixcr la capacitat
intel.lectiva de tot alumne.
(
I alló
de que la
de que " la lletra amb sang entra" qui ho debia maquinar?)..
Ell ho dcixa clar: El càstig per la mala voluntat (el qui
no vol aprendre). no pas el qui no pot aprendre insuficient dintel·ligèncla).
(Peró
continuo
insistint:
alx
annv
50, les
fallides
de
càlcul
es passaven
per "
la
canya americana"
‘, sense
distinció
ni apreciacio de
C.l.!,
encara
no
existía
el
psicòleg escolar?).
B.R.
insistia
en
que el bon mestre sabia perfectament qui era capaç o no
d’aprendre. (Renoi
quins ,mestres
els
del s. XV111!)
B.R. supera la pedagogia racionalista, ja que deixa ben clar que cal educar
també la moral. 1 dins de l’educació intel·lectual supera el determinisme, ja
que creu que
tot home es capaç no tan sols de rebre aprenentatgc, sinó
també de huscar-se’l (autodidacta).
Ens trobem doncs davant del gran oblidat de les nostres
contrades educatives catalanes. Tinguem per ben segur, que si els mestres i
professors tinguessin la seva obra com una mena de "catecisme docent”,
s'aconipliria en gran mesura la máxima pestalotzziana "Doneu-me un mestre i us
donaré una escola”.
Reflectir l’obra ens portaria a dedicar un monogràfic a
B.R.
i no ho podem fer en un simple article. Deixem constancia
doncs a nivell de frases de les seves principals propostes:
/
L’educació aporta el bé a la humanitat.
/
Cal orientar convenientment la vocació professional des de l’adolescència,
Fer-ho és garantia del recte viure pel dema de la persona.
/
L’amor dels
pares
és
essencial per a l’educació familiar i condicionant per a l’educació escolar
(Quants
alumnes ens arriben massa “cremats” de casa, dia
rera dia?)
/
Cal preparar la noia igual que el noi per a la vida. Donat que elles també poden
assolir el govern de la família o de la societat. Si més no quedaran
salvaguardades del diable
(Es refería al masclista de l’home?)
/
Cal tenir bona cura d’escollir el
mestre: Bona preparació, coneixements, bon caràcter,
vida exemplar quant a virtuts morals i socials.
(Quants
quedarien de peu?)
Feia l’advertiment de que les
oposicicions no eren total i única garantia d’eficàcia.
(Quants
anys de pràctiques).
/
Ensenyar l’alumne a ser crític, eloqüent, amant de la veritat
i coneixedor de
la història,
per tal d’estimar les arrels humanes.
/
Els cástigs cal que tinguin contingut social: proposats
pels alumnes a l’infractor i acceptats pel mateix.
/
Sempre cal premiar i estimular la tasca de l'alumne.
/
Els jocs són el millor mitjà
per a l’aprenentatge.
/
Els premis o
recompenses no han de crear avarícia material, si més no
compensació afectiva i intel.lectual.
/
Les llengües estrangeres ens ajuden a entendre els nostres
germans fills dun sol Déu.
/
El mestre cal que sigui bon coneixedor de tots els alumnes quant a la seva
personalitat
(psicèleg?)
/La FINALITAT de tota EDUCACIÓ,
és
fer homes i dones lliures, responsables, moralment rectes, honestos/es, pacífcs/ques,
treballadors/es i savis/es en la mesura que Déu els hagi donat la capacitat.
(Ja
ens
conformaríem
amb
algunes
poques d’aquestes
fites. Crec jo).
Bé, doncs. fins aquí el breu resum de les principals
propostes pedagògiques de Baldiri Rexach. Si voleu aprofundir en la seva obra no
us en pcnedireu.
Bibliografia:
GALINO CARRILLO, A.
Textos
de pedagogía
hispanoamericana.
Madrid— 1 974. Narcea.
Font:
Revista EDUCARE, n. 10 de juny 1999